Categories
General @ca

La llista de Losantos

Categories
General @ca

Referèndum i sentència

Aquest Nadal pot ser molt mogut a Catalunya. El 13 de desembre es celebrarà un referèndum sobre la independència de Catalunya a 143 municipis (!) i el Tribunal Constitucional pot dictar sentència sobre l’Estatut. Moments interessants estem vivint al nostre pais. I jo arribo el 14.

Categories
General @ca

Manifest en defensa dels drets fonamentals a internet

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …

1.- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.

2.- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3.- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4.- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5.- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6.- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8.- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9.- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10.- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

NOTA: Aquest manifest va ser redactat de forma conjunta per periodistes, bloggers i internautes, en una llarga sessió de debats (on line, per descomptat) durant la tarda-nit d’ahir.Si estàs d’acord, difon-lo al teu bloc, la teva web, en xarxes socials i per totes les vies que puguis.

traducció per mapalleres (http://marcpallares.cat/?p=1184)

Categories
General @ca

Quan menys és més: Estatut, referèndum i futur

Una cosa que em crida l’atenció de tot aquest assumpte de l’Estatut, l’editorial, l’oligarquia política, i un llarg etcètera és que hi ha persones que s’atreveixen a interpretar els resultats del referèndum a la seva manera i sempre a favor seu. El Mundo, l’ABC, el PP i un altre llarg etcètera diuen que el baix percentatge de la societat catalana que va votar a favor de l’estatut en referèndum, particularment comparat amb el resultat en el referèndum constitucional el 1978, demostra que aquesta societat, la catalana per entendre’ns ( per si de cas algun despistat cregués que estem parlant de Madrid, per posar un exemple), no vol aquest Estatut.

No entraré en el fet que la gent que repeteix això una vegada i una altra no viu normalment entre la societat (catalana, és clar), ni tampoc que comparar un referèndum de 1978, amb una conjuntura molt particular, amb altre celebrat el 2006 és una fal.làcia històrica considerable que si un estudiant de bàsica (els partits han canviat tantes vegades el sistema educatiu que no sé com es diu ara) ho digués se li suspendria directament (no hi ha sorpresa aquí ja que els mateixos que l’argumenten han crescut en un sistema educatiu que fins i tot funcionava pitjor que el que tenim, que ja és bastant dolent).

En la meva opinió el més xocant és que interpretin el rebuig al text actual de l’Estatut d’una part important dels catalans com una satisfacció amb la situació anterior, o que es prefereixi aquesta a aquell. Crec que hi ha espai per a una altra interpretació, de caire molt diferent. Una interpretació que diu que menys suport vol dir més Estatut. És a dir, que la gran majoria dels catalans volien un Estatut més ambiciós (i també, cal dir-ho, millor escrit), però que entre un abans i després és millor el després. No dic que això sigui així, només crec que és una possibilitat bastant factible. No crec que es pugui parlar per la societat (sí, catalana), simplement m’agradaria que la lògica d’un debat elaborat fos dominant, i no el partidisme castís al qual, malauradament, ens acostumen.

Categories
General @ca

La dignitat i l’estatut: resposta a El Mundo i Carreras

Com deia al meu post anterior. Avui 12 diaris catalans han reproduït el mateix editorial en defensa de l’Estatut i la dignitat del poble català. Dos contrapunts interessants són, al meu parer, dignes de menció. Per un costat, el més curt i simplista és la primera resposta de El Mundo “Es imposible decir más falsedades con peor intención en menos espacio” i el segón, més elaborat, és l’article a La Vanguardia d’un antic professor meu a la Facultat de Dret de la UAB Francesc de Carreras. Malgrat la diferència d’espai i temps (un a Madrid i l’altre a Catalunya, un publicat després de l’editorial, l’altre amb el mateix editorial), els dos coincideixen en dos punts: la legitimitat juridico-política del Tribunal Constitucional i l’acusació de l’editorial comú (o declaracions dels polítics en el cas d’en Carreras) de defendre els interessos d’una oligarquia política que vol controlar la societat catalana.

[E]l TC cumple la función institucional que precisamente le han encomendado los millones de ciudadanos que votaron la Constitución […] No, aquí no está en juego “la dignidad de Catalunya”, como dicen estos colegas, sino la pretensión de una oligarquía política de controlar a la sociedad catalana a través de un Estatuto diseñado para alejarla del resto de España aun a costa de truncar el orden constitucional y el modelo de convivencia democrática. (El Mundo)

El motivo es el vértigo del fracaso ante unas elecciones ya próximas. En realidad, lo que pretenden los políticos catalanes no es defender el Estatut, ni a Catalunya, ni a los catalanes: lo que tratan es defenderse a sí mismos, no dejar en evidencia su tan visible mediocridad. Están asustados ante unos sondeos de opinión según los cuales, si las elecciones se celebraran hoy, se abstendrían de votar más de la mitad de los electores: sería la constatación de su fracaso y la certeza de una desconfianza generalizada. Esto es lo que verdaderamente les preocupa […] al final del partido intentan descalificar al árbitro, al Tribunal Constitucional, con la finalidad de que no se les pidan responsabilidades. (Carreras)

Vull respondre a aquests dos punts. Primer, estic d’acord amb Francesc de Carreras quan parla de la “visible mediocritat” dels polítics catalans. Veig en ells la mateixa mediocritat que hi ha Espanya, a França, a Bèlgica, al Regne Unit, a Itàlia, etc. Estic d’acord amb El Mundo quan parla de oligarquia política. Ja he parlat en la meva secció en castellà sobre la partitocràcia. Però això no és exclusiu de Catalunya, ni molt menys, això es efecte d’un sistema polític basat en excés sobre una organització política que ha envellit i ha acumulat massa poder. No senyor Carreras, no senyors de El Mundo. L’editorial, tan com moltes de les queixes que surten sobre el Tribunal Constitucional, el recurs del PP i el lament continu d’alguns des d’Espanya sobre Catalunya són una realitat social. Potser no compartida per tothom a Catalunya (no hi ha cap idea política que ho sigui), però sentida per una part de la societat catalana. Com mostra la manifestació “Som una nació i diem Prou” del 18 de febrer de 2006. Ignorar a aquests ciutadans atacant als polítics és partidista i mostra d’un anàlisi poc profund de la realitat. La realitat és molt més complexa.

Sobre la legitimitat del Tribunal Constitucional. Sí, és veritat que és una institució molt important del sistema jurídic i polític de l’Estat. És veritat que està protegit per la Constitució i té un paper molt important per la resolució de conflictes que afecten el text constitucional. Però també és veritat que no només és una institució jurídica, sino també política. Les seves decisions tenen efectes més enllà del text legal. Moltes vegades pot actuar com un segón legislador, però sense legitimitat democràtica. Els jutges del TC no han sigut elegits pel ciutadans, sinò per la mateixa oligarquia política que El Mundo i Carreras ataquen, encara que aquesta vegada és espanyola. El TC necessita renovació i un sistema d’elecció que no estigui influenciat tant pels partits polítics. Avui dia el TC és utilitzat com espai polític per aquells que no tenen els vots del poble. Ignorar això és de nou mostra de partidisme. Ignorar això és obviar factors polítics essencials per comprendre la realitat.

Categories
General @ca

Per la dignitat de Catalunya: la legitima resposta d’una societat responsable

L’Estatut va ser redactat, aprovat pel Parlament, votat en Referendum, confirmat pel Congrés de Diputats a Madrid i sancionat pel Rei d’Espanya. Ara ha de ser examinat pel Tribunal Constitucional. Per primera vegada a la història de la democràcia espanyola, una llei aprovada directament pels electors ha de passar l’examen d’aquest Tribunal, i tot en virtut d’una suposada infracció de la constitució segons el Partit Popular.

La societat catalana ja va ser sacsejada per l’estira i arronsa de la negociació de l’Estatut fins a la seva aprovació pel Congrés al maig de 2006. Ara ha de mantenir la calma esperant que 10 dels 12 jutges (1 jutge va ser recusat, l’altra va morir) d’un Tribunal en decadència aprovi, com si fos l’instància suprema, la seva llei fonamental. Per això, avui, demonstrant la seva propia dignitat, dotze diaris catalans publiquen un editorial comú en defensa de la dignitat de Catalunya i en defensa de l’Estatut. Els diaris són: El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

…No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores)…

Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga…

ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Aquesta darrera frase és per mi la més important: la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable. Per això crec que nosaltres hauriem de començar a organitzar-nos per respondre a una sentència contraria a les aspiracions dels catalans. Som una societat responsable. Hem de respondre responsablement i contundentment.

Categories
General @ca

Primer post en català

Aquest és el primer post de la secció catalan del meu blog.